Aquest llibre conta cóm Joan tracta d'esbrinar les relacions i la història dels seus avantpassats, que pareix molt misteriosa. El seu pare rep en herència una casa anomenada Casa Escrig de l'oncle Ramon, que vivia quan era petit a aquesta casa.
Un matí Ramon es troba als seu pare penjat d'un arbre, d'un lledoner. La casa passa a posesió de Francisco Revuelta, un falangista molt roín i al qual Ramon pensa que ha de matar per aconseguir la felicitat seua i de sa mare. Amb ajuda d'un amic, Ramon aconsegueix el seu objectiu i se'n va cap a Uruguai, on fa fortuna i on moltísims anys després mor, sense tornar a Espanya ni tan sols a la mort de la seua mare.
Aquesta història es la que el protagonista, en Joan descobreix amb Maria, una cosina llunyana, tot i això amb ajuda de la tia Rosa, besàvia de aquesta última. A més aquests dos començen a senir alguna cosa l'un per l'altre. El llibre precisament acaba amb ells dos.
P.D.- Hi ha 3 motius pels quals he escrit el resum del llibre en aquestos colors. Per un costat, es evident (crec jo) que m'agraden els colors i quants més millor (açò em recorda allò de quant més sucre més dolç, com diu sempre la meua amiga Lucía). Per un altre costat, es pot observar que els colors que aparéixen son el roig, el groc i el blau: em fa il·lusió posar els colors de la bandera del meu país. A més, son els mateixos colors que els de la portada del llibre. I ja que estic, aquest paràgraf el posaré en verd i lila en honor a dues amigues meues.
